Una mica més sobre Gemma Mengual

Aquí teniu una entrevista que li van fer a la nedadora de sincronitzada, Gemma Mengual el novembre de 2006. Potser ha passat molt de temps però aixi i tot m'ha semblat interessant. L'entrevista està extreta de la pàgina web www.sportmagister.com

Gemma Mengual: “La major satisfacció és la sensació de la feina ben feta i d'haver aconseguit l'objectiu”

Gemma Mengual (Barcelona, 1977) va abandonar el passat Europeu de Budapest com la nedadora més llorejada de la competició, amb quatre medalles d'argent. Tantes com proves va disputar en la seva modalitat, la natació sincronitzada. Els seus triomfs, el seu carisma i el fantàstic treball que realitza al costat de l'entrenadora Anna Tarrés i les seves companyes, han impulsat una disciplina desconeguda fa només uns anys.

Com es va interessar per la natació sincronitzada?Tenia 8 anys, practicava natació i una cosina meva ja feia sincronitzada. La vaig veure, em va agradar i vaig decidir que també volia fer el mateix. Els meus pares em van apuntar al club Kallipolis, que ja tenia tradició. Quan es va donar compte que allò era una mica més que un entreteniment?De seguida; entre altres coses, feia poc que havia començat, ja em van portar amb l'equip a un campionat d'Espanya: me la vaig passar molt bé, em van agradar molt la competició i l'ambient que hi havia i vaig decidir que volia dedicar-me a allò. Li va suposar això portar una vida diferent de la de les seves amigues?Em va fer portar una vida paral•lela. Jo m'entrenava tres dies a la setmana, unes tres hores, que m'havia de combinar amb el col•legi. Així que, a poc a poc, també em vaig fer el meu grup d'amigues de la sincronitzada, que encara conservo. Tres de les quals que formàvem aquell grup estem ara en la selecció nacional. Malgrat tot, vostè sempre ha compaginat els entrenaments amb els estudis.Sí, és una qüestió d'organitzar-se. Fins i tot, a partir dels 14 anys, quan vaig entrar a la residència Blume i els entrenaments eren molt més llargs. Anàvem a classe allà mateix. Des de llavors, les seves jornades d'entrenament han variat molt?No. Les hores d'entrenament estan en funció del moment de la temporad. Ara, per exemple, ens estem entrenant set hores, potser alguna més de l'habitual a hores d'ara, però menys del que farem d’ací uns mesos, quan ens apropem a la competició. Llavors, seran unes nou hores diàries. I, si fem la mitjana de tota la temporada, podríem parlar d'unes sis. El març es disputa el campionat del món. Les expectatives han de ser enormes, donat l'aconseguit en el passat Europeu i en anteriors mundials.Sí, encara que serà un campionat molt dur, molt exigent físicament. A diferència d'altres mundials, aquest incorporarà finals tant a l'exercici tècnic -que no en tenia- com en el lliure. Com fins ara, participarà en la modalitat d'equip, duet i individual? Sí. Potser no faci les eliminatòries de rutina tècnica amb l'equip, però totes les altres coses sí. Les seves quatre medalles d'argent en el passat Europeu de Budapest suposen un èxit històric. Són les que més il•lusió li han fet? Evidentment, em van fer molta il•lusió, però crec que les de Barcelona (2003) i Montreal (2005) pesen més perquè es tractava de mundials. Allò va ser brutal.

Perfil Gemma Mengual Civil, llicenciada en gemologia, va descobrir la seva passió per la natació sincronitzada als vuit anys. Als 15 anys va ser voluntària en els JJOO de Barcelona 1992. Formada en el club Kallipolis va participar per primera vegada en uns jocs olímpics a Sydney 2000. Des de llavors els seus triomfs tant individuals com en equip s'han anat repetint en les diferents competicions que ha anat disputant, l'última a Budapest on va aconseguir quatre medalles d'argent. Ara s'entrena per al pròxim campionat del món que se celebrarà a Melbourne a finals de març.

Quins valors ha adquirit a través de l'esport?La companyania, el treball en equip, l'afany de superació i el sacrifici. També el saber guanyar i perdre, ser conscient que les coses no sempre surten bé i que no per això cal desistir.
Quants d'aquests ensenyaments li serveixen en la seva vida diària?Suposo que moltes, però d'una manera inconscient. És curiós perquè en el meu treball sóc molt disciplinada i a casa meva no ho sóc tant. Al marge d'això, portes a altres aspectes de la teva vida la competitivitat en el bon sentit de la paraula, les ganes de lluitar per objectius i no quedar-se en la mediocritat.
Vostè competeix amb l'equip però també individualment. Li costa passar d'una modalitat a una altra?No perquè el nostre treball en equip té també molt d'individual. En ser una disciplina tan tècnica, sempre has d'intentar millorar individualment perquè això reverteixi en benefici de l'equip. És una qüestió de combinar-se amb les companyes.
Vostè centra totes les mirades. Com ha gestionat el grup el seu protagonisme?El grup sempre l'ha portat bé. És lògic que jo centri més l'atenció perquè sóc la solista, però, en les altres coses, no hi ha diferència: jo m'entreno igual que les meves companyes i sóc una més.
Tanmateix, els seus títols i el seu carisma han popularitzat un esport desconegut fa només uns anys.És cert que hem avançat molt i que hem fet passos molt importants gràcies als títols. Els mitjans de comunicació ens fan més cas i ens reclamen per a més coses.
Això també ha atret més nenes cap a aquest esport. Hi ha futur a la pedrera?Jo crec que sí. La selecció júnior ja està tenint excel•lents resultats.
Però costa atreure la joventut cap a un esport tan sacrificat.Sí. El ritme de vida d'avui és molt diferent, els nens tenen moltes coses al seu abast i l'esport n’és només una més. I és molt important el paper dels pares, que ells t'animin i t'ajudin a fer esport. Jo sempre n’he tingut el seu suport.
A més, aquest és un esport en el qual, durant molts mesos, es treballa en silenci.Sí i això és el que és menys atraient per als joves.
I a vostè li costa mantenir la concentració durant tant temps per a una cita tan puntual?No especialment. És més, agraïm que les competicions s'espaïn en el temps.
Al final, quina és la seva major recompensa?Quan puges al pòdium, la sensació de la feina ben feta i d'haver aconseguit l'objectiu.
NOELIA ROMÁN (www.sportmagister.com)